El despoblat miner de Peguera

Peguera

El despoblat de Peguera s’alça en un indret privilegiat i solitari a la capçalera de la vall homònima, a uns 1.600 metres d’altitud, entre els vessants boscosos dels Rasos de Peguera al sud i la poderosa silueta de la Serra d’Ensija al nord, dins el municipi de Fígols. Per damunt del nucli, dominant visualment tot l’entorn, s’aixeca el Roc de Peguera, on a mitjan segle XI es construí un petit castell. Malgrat la seva modesta entitat, aquest enclavament tingué una notable vitalitat a l’edat mitjana, i formà part de les possessions del comtat de Cerdanya abans d’integrar-se al de Barcelona. Amb el pas dels segles, el protagonisme es desplaçà cap a l’activitat minera, que marcà profundament el paisatge i la vida del poble fins al seu abandonament definitiu cap a l’any 1970. Les pedres de l’antic castell foren reutilitzades per aixecar les cases del nucli miner, avui enrunades, que s’escampen pel vessant en un conjunt evocador i carregat de memòria. En aquest escenari també hi ressona la figura de Ramon Vila Capdevila, conegut com a Caracremada, nascut a Peguera i considerat l’últim maquis català, que conegué com ningú aquests boscos i muntanyes. Actualment, entre pastures i boscos que han anat recuperant el terreny, Peguera transmet una intensa sensació de calma, aïllament i autenticitat, convertint-se en un espai on història, natura i memòria conviuen en un equilibri colpidor.

L’Espai d’interès Natural Serra d’Ensija i Rasos de Peguera

L’Espai Natural de la Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera constitueix un dels sectors més representatius del Prepirineu català, amb un mosaic de paisatges que combina cingleres calcàries, extensos prats alpins i boscos subalpins de gran valor ecològic. Aquest àmbit destaca per la seva biodiversitat, amb presència d’espècies pròpies d’ambients d’alta muntanya i una flora adaptada a condicions rigoroses, així com per la seva funció com a corredor ecològic entre diferents sistemes naturals. Els Rasos, antics dominis d’explotació ramadera i primer enclavament d’esquí del país, contrasten amb la Serra d’Ensija, més abrupta i salvatge, coronada pel cim de la Gallina Pelada. L’activitat humana històrica, basada en la ramaderia i l’explotació forestal i minera, ha modelat un paisatge cultural que avui es combina amb valors naturals excepcionals. És un espai idoni per a l’excursionisme i la interpretació del medi, on natura i història es troben en equilibri.