Alba Rovira

Tècnic Esportiu de Muntanya

 +34 628 91 16 19
Logo Muntanya i Natura senzill

© 2019 ressotaelspeus

  • Facebook
  • Instagram

Dificultat de les rutes

Informació tècnica per la correcta interpretació

Per classificar les rutes en diferents nivells, s’ha tingut en compte diferents paràmetres com l'exigència física, la dificultat tècnica, la dificultat de desplaçament, l'exposició o el compromís.

Per determinar el grau de dificultat dels itineraris s’ha utilitzat el mètode de càlcul SENDIF, dissenyat per la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran.

Aquest mètode va acompanyat d’una guia de criteris, una calculadora de dificultat, i unes icones per representar l’exigència física i la dificultat tècnica dels itineraris.

Si voleu més informació consulteu la web de SENDIF.

 En aquest enllaç podeu utilitzar la calculadora de SENDIF. 

Els diferents graus d’exigència (o dificultat) física i les icones corresponents:

Recorreguts de fins a 6 km i amb un desnivell positiu acumulat de màxim 50 m. Són aptes per a tot tipus de públics i recomanats especialment per a famílies amb nens petits i persones grans (sempre i quan el camí no tingui algun element important associat a la dificultat tècnica).

Recorreguts que poden arribar als 13 km (si són plans) o als 225 m de desnivell positiu acumulat. Tot i ser aptes per a persones amb escassa preparació física, ja no són recomanables per a nens petits i per a persones grans.

Recorreguts que, si són plans, poden arribar als 20 km, o que, si són curts, poden assolir

desnivells positius acumulats de fins a 575 m. Aquests itineraris ja són més exigents i requereixen una certa preparació física, o estar disposats a caminar més de 4 hores

(comptant la tornada al punt d’inici).

Recorreguts amb un desnivell positiu acumulat que pot arribar als 800 m, per la qual cosa són aptes per a persones que caminen per la muntanya amb una certa regularitat, o amb una bona condició física.

Recorreguts d’alta muntanya que fàcilment assoleixen desnivells positius acumulats de

900 m, per la qual cosa solen ser ascensions a cims o a collades situades per sobre dels 2.000 m d’altura. Són itineraris aptes per a persones molt habituades a caminar per la muntanya.

Icones corresponents a la dificultat tècnica, dificultat de desplaçament, exposició i altres característiques que poden tenir les rutes:

Relliscós, perdedor...

En alguns trams el ferm de l’itinerari presenta certes dificultats: sol estar enfangat, és relliscós perquè hi ha pedra solta o pel tipus de sòl (argilós, arenós...), o la traça del camí és poc evident i es perd en certs punts.

En certs trams

Alguns trams del camí, encara que siguin curts, presenten un fort pendent que pot generar dificultats a persones no avesades a transitar-hi, sobretot nens i persones grans.

Poc o gens equipats

Hi ha trams de l’itinerari on cal creuar rius i torrents d’una amplada considerable i/o cabal abundant. Aquests passos poden estar equipats amb algun tronc en mal estat o, senzillament, no estar equipats. Creuar el riu esdevé una aventura.

Risc mig o alt en certs punts

Hi ha punts de l’itinerari on, pel pas d’altres persones o animals salvatges, o per la composició del terreny, existeix un risc de caiguda de pedres o rocs. Si són trams curts cal informar-ne, si són més llargs cal recomanar portar casc.

Precipicis

Alguns trams de l’itinerari passen a prop de precipicis i per tant estan molt exposats al buit, fet que pot generar vertigen a persones sensibles. Si hi ha elements de seguretat (com cordes o cadenes), aquesta sensació pot minvar.

Escales, cadenes, etc.

Alguns trams de pujada de fort pendent (i, potser, exposats al buit) estan equipats amb cordes, escales, baranes o cadenes. Tot i que aquests suports estan pensats per donar seguretat, en alguns casos superar-los resulta exigent.

Cal agafar-se a les roques

Al llarg de l’itinerari hi ha trams rocosos de pujada que cal superar grimpant, és a dir, agafant-se a les roques amb les mans i els peus i pujant de cop tot el pes d’un mateix.

Grimpar pot ser divertit, però per a molts resulta complicat.

Itineraris sense dificultat tècnica  en condicions normals

Adaptats

Itineraris que, en la seva totalitat, estan adaptats per ser recorreguts per persones amb necessitats especials: dificultats de mobilitat (gent gran, nens en cotxet, persones amb cadira de rodes, etc.), visió reduïda o problemes auditius.

A més de totes aquestes situacions, cal tenir en compte que les condicions meteorològiques del moment en que fem la ruta, o anteriors, poden alterar notablement la dificultat o fer la ruta impracticable.

Conceptes tècnics

Desnivell: és la suma de tots els metres que es pugen (desnivell positiu), o es baixen (desnivell negatiu) durant el recorregut.

Distància: és el total de quilòmetres reals recorreguts.

Temps efectiu (o temps aproximat): és el temps sense tenir en compte les parades (caldrà sumar-li un  % variable en funció del ritme i les parades).

Temps previst: és el temps total de la ruta tenint en compte el temps efectiu més un % variable en funció del ritme del grup, les parades, l'estat del camí, les condicions meteorològiques, etc.

 

Altitud màxima: és el punt més elevat de la ruta.

Altitud mínima: és el punt més baix de la ruta.

Exigència física: és l'esforç físic que cal realitzar per superar la distància i el desnivell de l'itinerari, i en conseqüència el temps que tardarem.

Dificultat tècnica: són els obstacles que caldrà superar per desplaçar-se per aquell itinerari, que amb persones poc avesades a caminar per muntanya poden comportar dificultat o perill (principalment són passos on cal ajudar-se o és imprescindible l'ús de les mans per progressar, o on es requereix l'ús de material tècnic - corda, piolet o grampons).

 

Dificultat de desplaçament:  és la regularitat i/o dificultat per mantenir un mateix ritme per desplaçar-se (no és el mateix caminar per una pista asfaltada, que per un pendent inclinat d'herba o un caos de blocs).

Compromís: és la possibilitat o no, d'abandonar la ruta pel motiu que sigui, o de demanar o aconseguir ajuda en cas d'accident.

 

Exposició: és el risc a què ens exposem (caiguda al buit, caiguda de pedres,...).

 

Ruta lineal: itinerari d'anada i tornada pel mateix camí.

 

Ruta circular: itinerari d'anada i tornada per un camí diferent.

 

Travessa (o trekking): itinerari de més d'un dia, pot ser lineal o circular.

 

Espero que això us serveixi per tenir millor informació de la ruta i escollir en cada moment la que s'adapti més al vostre nivell de compromís, exigència física o tècnica.