10 plantes tòxiques que tot excursionista ha de conèixer
Molts de nosaltres gaudim del nostre temps lliure fent activitats a la natura o la muntanya, ja sigui passejant al costat d’un riu, anant d’excursió, caminant pel bosc, escalant o pujant un cim. Però coneixem tots els perills que hi ha a la natura i la muntanya? Segurament que no.
Un dels perills que més es desconeix és el de les plantes tòxiques, o millor dit, de la toxicitat de les plantes. Ja que, com molt bé deia fa quasi 500 anys, el metge i químic suís Paracels: "Totes les coses són verí i res és sense verí; Només la dosi fa que una cosa no sigui un verí ".
Aquí teniu un recull de les plantes més tòxiques que us podeu trobar a les muntanyes, planes i boscos de Catalunya, tot i que no hi són totes!
La tora (Aconitum)
El veladre (Veratrum album)
L’emborratxacabres (Coriaria myrtifolia)
L’estramoni (Datura Stramonium)
La belladona (Atropa belladona)
El jusquiam (Hyosciamus niger)
La cicuta (Conium maculatum)
El teix (Taxus baccata)
La didalera (Digitalis purpurea)
El raïm de guineu (Paris quadrifolia)
La tora (Aconitum)
Comencem per la més tòxica de totes, que de fet, no n’és una, sinó tres: la tora blava, la groga i la pirinenca. Al Pirineu i Prepirineu podem trobar les tres espècies d’aquesta planta coneguda per ser la més tòxica d’Europa.
La tora blava (Aconitum napellus) és una planta de la família de les Ranunculàcies que creix a les muntanyes, en prats, boscos i en llocs frescos, sovint sobre terrenys nitrogenats, entre els 500 i els 2500 metres d’altitud. Floreix de juliol a octubre.
La tora groga (Aconitum anthora) germana de l’anterior i igual de tòxica, es troba a les pastures i herbassars megafòrbics de l’estatge subalpí, entre els 1000 i els 2400 metres d’altitud i floreix durant els mesos d’estiu. És la menys abundant de les tres.
La tora pirinenca (Aconitum vulparia) també del mateix gènere, es fa als herbassars megafòrbics de l’estatge montà, subalpí i alpí, entre els 600 i els 2500 metres d’altitud. Té les flors d’un grog pàl·lid, tirant a blanc.
L’aconitina és la principal substància tòxica que contenen, i només 2mg són suficients per matar a una persona. Els símptomes d’intoxicació comencen uns 10 minuts després d’haver-la ingerit, amb formigueig a la cara i la llengua, cremor a la boca i l’estomac, vòmits, mal de cap, suors i continua amb dificultat per respirar i parada cardíaca. Malauradament no hi ha antídot.
Cada any es donen casos d’intoxicació a les comarques del Pirineu, sovint per confusió amb fulles de plantes comestibles com l’api silvestre (Molopospermum peloponnesiacum) o l’enciam de font (Saxifraga aquatica).
A la tora també se l’anomena matallops, ja que diu que els pastors antigament l’havien utilitzat per matar llops, omplint de tora una bèstia morta i deixant-la on pasturaven els ramats perquè els llops se la mengessin.
En moltes ocasions, el que és natural es creu sinònim de innocu i cal que desmitifiquem aquest tipus de creences errònies.
El Veladre (Veratrum album)
El veladre (Veratrum album) també anomenat herba vomitòria, és una planta de muntanya que molt sovint trobem durant les nostres excursions al Pirineu.
Es fa en prats de muntanya, a la vora de rierols i en boscos humits de l’estatge montà i subalpí, al Pirineu i altres muntanyes del nord-est de Catalunya.
Tota la planta és tòxica, i especialment l’arrel, que conté alcaloides que poden ser letals en dosis molt baixes. Només el contacte amb la pell ja pot provocar reacció local.
Les intoxicacions amb aquesta planta es deuen bàsicament en que s’ha confós amb la genciana lutea, amb la que comparteix el mateix hàbitat.
La genciana groga (Gentiana lutea) és una planta medicinal de la qual s’utilitza l’arrel com a amargant, abans de florir les dues plantes es poden confondre fàcilment.
L’emborratxacabres (Coriaria myrtifolia)
El roldor (Coriaria myrtifolia) , també anomenat emborratxacabres, és una planta de la família de les Coriariàcies d’àmplia distribució mediterrània. Té forma d’arbust i es fa en vores de camins, tallafocs i marges de les comarques mediterrànies plujoses i a l’estatge montà. Conté alcaloides que afecten el sistema nerviós central i provoca convulsions, vòmits, diarrees i pot conduir al coma i la mort.
Les seves intoxicacions, molt sovint en canalla, es deuen a la confusió dels fruits amb el de les mores de l’esbarzer, ja que ambdues es fan a les bardisses.
Malgrat ser tan tòxica per les persones, a les cabres només els hi provoca una mena d’embriaguesa. Es diu que s’han produït intoxicacions per haver consumit llet de cabra i cargols que havien consumit aquesta planta.
L’estramoni (Datura Stramonium)
L’estramoni o herba talpera (Datura stramonium) és una planta de la família de les Solanàcies molt present en el nostre territori. Sovint la trobem al costat de carreteres, llocs on es tiren runes, prats de pastura, horts. Li agraden els terrenys remoguts. Les seves flors són una mena de trompetes blanques espectaculars, i el seu fruit és com una castanya amb punxes.
Tota la planta és verinosa i conté diversos alcaloides com l’atropina. Les granes, causants de la majoria d’intoxicacions, s’han utilitzat per a ús recreatiu com a al·lucinogen. El consum d’aquesta planta pot provocar la mort.
Durant l’antiguitat era una de les plantes que s’utilitzaven en les pràctiques de bruixeria per preparar beuratges.
L’alquimista Paracels al segle XVI: “Res no és verí, tot és verí, la diferència rau en la dosi”.
La belladona (Atropa belladona)
La belladona (Atropa belladona) és una altra espècie de la família de les Solanàcies. Com l’estramoni, també conté diversos alcaloides com l’atropina, que s’utilitza en medicina pel tractament mèdic d’algunes intoxicacions amb insecticides i patologies cardíaques. Creix en clarianes de boscos humits i herbassars nitròfils de l’estatge montà i muntanyes mediterrànies.
Els seus fruits negres i brillants poden ser confosos pels nens amb altres fruits comestibles. També s’ha utilitzat com a al·lucinogen.
El nom de belladona li ve pel fet que durant el segle XVI, a Itàlia, era utilitzat per les dones per dilatar les pupil·les, fet que accentuava la seva bellesa. Com l’estramoni, també era utilitzada com a al·lucinogen en les pràctiques de bruixeria.
El jusquiam (Hyosciamus niger)
El jusquiam (Hyosciamus niger) s’ha utilitzat també en pràctiques de bruixeria des de l’Edat mitjana. Es fa en terrenys erms i secs, a la vora dels camins de l’estatge montà. Pertany també a la família de les Solanàcies. El seu consum produeix al·lucinacions i en dosis altes pot alterar el sistema vascular i produir la mort.
Malgrat ser una planta al·lucinògena i altament tòxica, durant l’Edat mitjana era utilitzat per extreure queixals, d’aquí el seu nom d’herba queixalera. També era una de les plantes que les bruixes utilitzaven per fer els seus ungüents.
La cicuta (Conium maculatum)
La cicuta (Conium maculatum) és una planta de la família de les Apiàcies o Umbel·líferes. És una planta molt tòxica i mortal i com moltes plantes tòxiques descrites en aquest recull, no hi antídots per contrarestar els seus efectes d’intoxicació. És una planta relativament comuna i abundant a la terra baixa que es fa en marges de torrents, camins, masies i parcs urbans.
Les seves intoxicacions es deuen a confusions amb el julivert, ja que les fulles de les dues plantes s’assemblen molt.
En general, les plantes joves són comparativament molt més tòxiques que les plantes madures. Es pot diferenciar per la seva tija amb taques vermelles i la pudor que desprèn.
A l’antiga Roma s'utilitzava com a verí habitual en les execucions. Així va morir el filòsof grec Sòcrates.
El teix (Taxus baccata)
El teix (Taxus baccata) és una conífera de la família de les Taxàcies que trobem als boscos de l’estatge montà i muntanyes mediterrànies. Tot l’arbre és altament tòxic pels humans a excepció dels arils de les llavors.
Conté una substància anomenada taxina que produeix hipotensió, depressió i després la mort. No afecta a tots els animals de la mateixa manera, mentre que als gats i conills no els hi fa res, mata als cavalls.
Se sap que un general de Cèsar August, Catuvolcus, ja es va suïcidar bevent una infusió d'escorça de teix. També es diu, que els soldats celtes portaven llavors de teix per ingerir en cas de caure en mans de l'enemic, i evitar d'aquesta manera l'esclavitud o fins i tot la traïció al seu propi poble.
El teix ha estat considerat un arbre sagrat per moltes cultures des d’antic. Existeix la creença popular que talar un teix porta mala sort, ja que la seva escorça, de color vermell, recorda la sang.
La didalera (Digitalis)
La didalera o digital (Digitalis purpurea) i la didalera groga (Digitalis lutea) són dues espècies del mateix gènere de la família de les Escrofulariàcies. Ambdues són tòxiques i contenen un alcaloid anomenat digitalina que produeix intoxicació per acumulació. Malgrat això, s’ha utilitzat en medicina pel tractament contra les arrítmies.
La didalera es troba en clarianes de bosc sobre terreny silici de l’estatge montà i subalpí, mentre que la didalera groga la trobem en vorades de bosc més o menys humides, en boscs caducifolis poc ombrívols, de les contrades mediterrànies plujoses a l'estatge subalpí.
El nom de didalera li ve de la semblança de les flors amb un didal.
El raïm de guineu (Paris quadrifolia)
El raïm de guineu (Paris quadrifolia) és una planta de la família de les liliàcies i ara classificada en la família Melanthiaceae. Creix als boscs humits i llocs frescals de l’estatge montà i subalpí. La seva baia és molt tòxica i pot arribar a ser mortal. Tot i que antigament s’havia utilitzat en medicina, la seva ingesta pot causar la mort als nens i alguns animals, tot i que les intoxicacions són força rares, ja que la baia té molt mal gust.
Les poblacions d’aquesta planta estan minvant arreu d’Europa a causa de la pèrdua del seu hàbitat.
Un consell pels excursionistes: Si no la coneixes, no la toquis!
Fins aquí un petit recull d’algunes plantes tòxiques que podem trobar a les nostres muntanyes i, fins i tot, al costat de casa. La llista pot ser molt més llarga, així que us convido a deixar les vostres aportacions en els comentaris!
Coneixes algun cas d’enverinament amb plantes? Coneixes altres plantes tòxiques del nostre territori? Explica’ns, entre tots aprenem!
Si t'interessa saber més sobre el món de les plantes, apunta't al GRUP DE RECERCA BOTÀNICA!