Ascensió al Mulleres per Aigualluts

Ruta clàssica al Mulleres, un 3.000 al massís de la Maladeta

     Us proposo pujar a la tuca de Mulleres, un cim de 3.010 metres situat a l’extrem oriental del massís de la Maladeta, a la línia divisòria entre Catalunya i Aragó i considerat un 100 cims essencial. Aquesta ruta, que comença a la Besurta, a la cara nord del massís de la Maladeta, ofereix paisatges espectaculars i és una clàssica exigent però molt gratificant.

L'ascensió al tuc de Molières o tuca de Mulleres comença a la Besurta, a la cara nord del massís de la Maladeta. Des d'aquí, el camí s’endinsa en un paisatge espectacular, passant primer pel Forau d'Aigualluts, un impressionant engolidor càrstic on desapareixen les aigües que baixen de la fusió de la glacera de la Maladeta. Tot seguit, arribem a una extensa planura herbada, el pla d'Aigualluts, presidida pel pic d’Aigualluts. A partir d’aquí, continuarem pujant cap a la vall de l’Escaleta, una zona càrstica de prats alpins situada sota la silueta de la imponent Forcanada. Continuarem guanyant altitud fins als ibons de l’Escaleta, i encararem el tram final superant una extensa zona de lloses granítiques fins a atènyer la cresta rocosa que condueix fins al cim.

Un cop al Tuc de Mulleres, situat a 3.010 metres d'altitud, les vistes panoràmiques són excepcionals i recompensen l’esforç de l’ascens. A l’oest s’imposa la cresta de Salenques amb les seves agulles i crestes escarpades dominant l’horitzó i l’Aneto, el cim més alt dels Pirineus. Cap al nord, la panoràmica s’obre sobre la Vall d'Aran i les muntanyes frontereres amb França, mentre que al sud veiem el Russell i el Vallibierna entre moltes altres muntanyes. A l’est podem contemplar la vall de Mulleres, el tuc de la Tallada, el port de Rius, el massís dels Bessiberris i un extens mar de muntanyes més enllà. Aquesta vista privilegiada converteix el tuc de Mulleres en un cim emblemàtic i en un dels miradors naturals més espectaculars del Pirineu. La baixada la farem seguint el mateix camí de pujada.

Excursió d’alta muntanya fàcil tècnicament que, tot i no presentar passos tècnics complexos, té un desnivell acumulat considerable i transcorre per terreny pedregós i irregular, especialment en la part final de l’ascensió. És una ruta molt exigent físicament, recomanada per a muntanyencs amb experiència en itineraris d’alta muntanya i amb bona preparació física.